Ausias March

El primer poeta culte, que, en l'àmbit de la literatura catalano-valenciana, trenca amb la tradició de la literatura provençal: la llengua, les referències culturals i el preciosisme dels trobadors. Va néixer probablement a Gandia (València), en el si d'una família de la petita noblesa, el seu pare (Pere) i el seu oncle (Jaume) van ser també poetes. Durant el regnat d'Alfons el Magnànim va prendre part en diverses expedicions militars, pel que va ser recompensat amb concessions territorials i títols honorífics. Establert a Gandia, es va casar amb Isabel Martorell (1437), germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc, i després d'haver enviudat va contraure noves núpcies amb Joana Escorna (1443) i es va establir a València, on va morir. Sense descendència de les seves esposes, en el testament del poeta se citen quatre fills naturals i diverses concubines. Els seus 128 poemes són, en gran part, el vigorós testimoni d'aquest home angoixat per la contradicció entre els seus profundes conviccions religioses, reforçades amb un coneixement molt directe de la filosofia tomista, i la seva debilitat davant l'amor carnal. Els recursos expressius dels trobadors, d'alguna manera presents, queden desbordats pel seu llenguatge aspre i vigorós i per la seua modernitat, ric en antítesi i en insòlites comparacions. Se separa de la poesia trobadoresca per la seua temàtica. Nou tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March la dona és un ésser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa. L'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana, quan part de la seua obra gira entorn de la seua vida personal i, a més, ho fa amb molta profunditat.Pren la mort de la seua esposa Joana Escorna, com a tema d'algunes de les seues cançons, una prova més de la seua sinceritat.La seua poesia es converteix en un joc complex i canviant, però hi conserva una unitat, és escrita des d'un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo. Publicades per primera vegada amb la seva corresponent traducció castellana de Baltasar Romaní (1539), les poesies d'Ausiàs March, amb sis edicions durant el segle XVI, van tenir una àmplia repercussió en la poesia catalana i castellana de l'època.
http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQhFY4rZm3_GbutFFONUtjM8sR9zRfcpZCsUPkDAHg5Gh_D_ZC0